Ara que corren dies de fred res millor que quedar-se una tarda a casa amb les crispetes i la manta mirant una pel·lícula, no? Bé, doncs avui us portem una entrada sobre una pel·lícula que vaig haver de veure fa unes setmanes.
Tractant avui el tema de la violència de gènere, volem fer petit esment dels diferents tipus que hi ha de violència, ja que és una realitat dura i cruel però que EXISTEIX i als mitjans de comunicació només sentim a parlar de la violència física:
Física: és aquella que deixa petjada, la que resulta dels cops i pot ser percebuda per la resta de persones. És la que acaba amb els assassinats a les notícies.
Psicològica: Amenaces, insults o humiliacions... una manipulació, control i dominació sobre la víctima.
Sexual: Quan s’imposa una relació sexual a través de la coacció, la intimidació o la indefensió.
Social: la persona agressora limita els contactes socials de la víctima, aïllant-la del seu entorn i impossibilitant que pugui demanar ajuda.
Econòmica: Quan la persona agressora controla l’accés de la víctima als diners, ja sigui perquè no li permet treballar, perquè l’obliga a donar-li allò que guanya...
Heu vist la pel·lícula i us agradaria comentar-la? Quins films sobre violència de gènere us han marcat? Sabíeu de l'existència dels diferents tipus de violència o pensàveu que només hi ha la violència física?
La violència de gènere, tal com se'ns presenta, és una novetat. Enmig d'un marc de llibertats legals, alfabetitzats i enduts per una liberalització de costums i comportaments, xoca que hagi de ser aquesta xacra social que desmenteixi als ingenus que la felicitat és cosa d'aquest món. No vol dir que estiguem pitjor que ahir, però tampoc que ens encaminem cap a una millora continuada. A la llum de les defuncions que no paren d'augmentar per aquest motiu, s'hi amaga l'orgull i la maldat humanes més incoscients, més íntimes i més pregones. Abans els experts ho tenien clar: tabús i traumes acumulats tenien la culpa de tot. I ara, qui té la resposta? Això, amic meu, tan sols ho sap el vent, que diria el poeta.
ResponEliminaTenía conocimiento sobre los diferentes tipos de violencia de género, pero las dos últimas las desconocía!
ResponEliminaNo he visto la película, pero realmente me ha llamado la atención que sea finalmente la mujer la que se revele. Pero ojo! la violencia es igual de mala provenga del sexo que provenga!
Películas que traten esto? en estos momentos sólo recuerdo "Durmiendo con su enemigo", de Julia Roberts. Ahora bien, seguro que he visto más! Son películas que te hacen pensar diría yo... porque las ves y piensas: pero por qué no haces algo!? no ves que te maltrata?
Lo peor es que la realidad siempre supera a la ficción...
Jo quan feia 3r d'eso vaig tractar aquest tema i coneixia els diferents tipus de violencia i es bo que es coneguin aquet tipus de temes
ResponElimina5 :S :S :S
L'actor de Celda 211, Luis Tosar crec que es diu, va protagonitzar una peli "Te doy mis ojos" que, encara que no he vist sencera, m'han explicat que està molt i molt bé.
ResponEliminaJo la veritat és que pateixo amb aquest tipus de pelis així que no n'acostumo a mirar...!
I sí, als mitjans només sentim parlar de les violències físiques que acaben en assassinats...Una pena
No he vist la pel·lícula, però sí d'altres que es centren en la violència de gènere. Crec que es podria resumir simplement, que la realitat supera la ficció. Aquesta pel·lícula, com tant d'altres, simplement mostra una petita part de la realitat de moltes dones en ple segle XXI. No sóc pessimista, ans al contrari, però en aquest tema, se'm fa difícil tenir un bri d'esperança. Moltes polítiques d'igualtat, molts informes de diversitat d'organismes apuntant a la igualtat de la dona envers l'home, però també llegeixo contínuament notícies sobre l'assassinat de dones en mans de les seves parelles, o més comunment, per les seves ex-parelles. Moltes víctimes que havien denunciat anteriorment maltractament, fins i tot, els assassins, tenien ordres d'allunyament, acaben mortes de la manera més trista, i moltes vegades, acompanyades pels seus fills.
ResponEliminaEm veig abocada al pessimisme irremeiablement, ja que els nostres governs no es dediquen a trobar solucions al problema, a legislar en pro de la llibertat de la dona en tots els àmbits.
Per moltes pel·lícules que facin i per molta solidaritat que prestem, una munió de dones cada dia són víctimes d'una violència brutal i indiscriminada, fins quan tolerarem tot això? En nom de qui i de què ho permetem?
__dada__
no he vist la pel·licula, personalment no m'agraden gaire aquest tipus de pel·licules, no perquè pensi que no es un problema real, pero les pel·licules de violencia em deixen molt mal regust de boca
ResponEliminaMireu el material divulgatiu que hem elaborat des del Centre Dolors Piera de la UdL sobre la Violència Maclista en l'Àmbit de la Parella i els mites que hi ha al seu voltant:
ResponEliminahttp://www.cdp.udl.cat/home/images/pdfs/quadripticviolencia_web_catala.pdf
Quan vaig fer integració social varem mirar moltes pel·licules sobre els maltractes pero aquesta no. La que es molt impactant és la de te doy mis ojos.
ResponEliminaSobre el tema que es la violencia de genere i el tipus de maltractes ja els coneixia, ja que els donat en varis cursos escolars.
Gràcies pel material ofert al Centre Dolors Piera, és molt interessant!
ResponEliminaL'equip del bloc :)