Discriminació positiva, però discriminació al cap i a la fi

L’altre dia, parlant amb el meu amic Marc sobre el contingut, segons ell feminista, d’aquest blog em va fer reflexionar sobre certs aspectes de la vida quotidiana que reflecteixen una desigualtat d’oportunitats vers els homes.
Si bé no és el més freqüent, hem d’admetre que a vegades la discriminació de sexe es produeix a la inversa o que, per a resoldre una injustícia se’n cometen d’altres.

 

La discriminació positiva es basa en establir polítiques que donen a un determinat grup social, ètnic o minoritari o que hagi suportat discriminacions a causa d’injustícies socials, un tracte preferencial, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat de vida.

La nostra societat ha adoptat aquest tipus de polítiques socials per pal·liar la desigualtat d’oportunitats entre homes i dones al món laboral. 

Un exemple d’això seria la igualtat obligatòria en l’administració pública, en els consells d’administració o en les societats mercantils. També trobem discriminació positiva en temes culturals i socials com ara en la llei del cinema, que garanteix més subvencions per les directores que pels directors o en la majoria de divorcis en què, ja és acceptat que les dones es quedin amb la custòdia dels fills.

El meu amic, doncs, m’ha fet adonar que la discriminació positiva per molt positiu que tingui el nom no deixa de ser una forma de discriminació, i per tan injusta. Tant les feines, com els llocs de responsabilitat, com les subvencions, haurien de tenir com a destinatàries les persones més preparades, on persones fos independent de gènere.

El fi justifica els mitjans? Les dones, trobaríeu correcte que en un lloc de treball us escollissin perquè necessiten assolir un percentatge de dones, tot i sabent que hi ha homes més preparats?

Creieu que la dona té les mateixes capacitats que l’home i que, per tant, ella mateixa pot demostrar el seu potencial sense la necessitat de veure’s afavorida, en aquest aspecte, per polítiques d’igualtat? O pel contrari, penseu que si no fos per aquestes “imposicions” les dones mai arribaríem a ocupar un nombre de places equivalents o superiors a les dels homes en l’administració pública i en les empreses?

Hi havia una vegada...

Coincidint amb la setmana dels Drets dels Infants hem volgut fer una entrada que reflecteixi  el sexisme existent en els dibuixos animats o pel·lícules infantils amb què convivim dia a dia. 

Recordeu l’última pel·lícula o sèrie de dibuixos animats que vau veure? L’altre dia mirava una sèrie de dibuixos i després de tants anys asseguda davant el televisor vaig pensar: com és possible que mirem dibuixos amb uns rols tant arrelats i no ens adonem de res? Quan som infants  aprenem per imitació i els dibuixos són un exemple a imitar en aquesta edat. Així, vaig començar a investigar i recordar pel·lícules de Disney i dibuixos d’anys enrere i quedaven definits clarament dos bàndols:

-          Noies a la recerca del príncep blau, enamoradisses, dolces, amables, guapes, bondadoses, innocents, maternals, somiadores...

-          Nois  valents, forts, aventurers, líders, segurs de sí mateixos, bons...

Amb això volem fer veure que estem marcats per uns models a imitar al llarg de la nostra vida que només podem trencar quan arribem a una edat i nivell de maduresa determinat. Així, si un nen i una nena conviuen amb pel·lícules sexistes al llarg de la seva infància i el seu microsistema, mesosistema i exosistema també és sexista, el resultat final pot ser el d’una dona i un home que creuran i transmetran el patriarcat.

Quines pel·lícules infantils van marcar la vostra infància? Hi havia uns rols tradicionals tant marcats? Us agradaria o esteu d’acord en educar als vostres fills i filles segons aquests rols?

Aquí us deixem dues imatges que tracten amb un humor irònic què ens va ensenyar Disney.

Premeu aquest enllaç si no ho llegiu bé

L'altar de la Sagrada Família, ell l'embruta i elles el netegen

La visita que Benet XVI, l'actual Papa, va realitzar a Barcelona el passat 7 de novembre, va deixar una imatge ben clara sobre la situació que viu la dona dins l’Església:  desigualtat i inferioritat vers l’home. Després que el Papa acabés d’ungir l’altar amb el crisma, set monges van dedicar-se a netejar el que ell havia embrutat. 

La imatge ha donat la volta al país i ha causat indignació i malestar entre àmplies capes de la nostra societat. El fet que no tinguin cap pes en la jerarquia ni puguin ser ordenades contrasta amb les xifres reals que giren entorn de l'Església. 

Recordem que, segons la història, els orígens de la religió catòlica es troben en un “humil” fuster de Natzaret que tractava a tothom per igual, i que a l’evangeli es proclama el famós “Tots som iguals davant de Déu”.  S’incloïa en aquest tots a les dones? Sembla ser que les lectures de la Bíblia donen lloc a diverses interpretacions.

El passat 7 de novembre hi havia algunes dones als cors ( poques),  però la imatge de les monges netejant l'altar recent ungit per Benet XVI ha donat nous arguments a aquelles catòliques que reclamen més protagonisme.

Per què les dones no tenen cap paper important a l’Església? Creieu que en un futur el paper de la dona i l’Església pot millorar respecte a com està actualment? Sabeu d’alguna religió en què els papers siguin equitatius?

Sabíeu que...?

  

Castellers de Vilafranca



A Espanya, la dona va obtenir el seu dret a votar l’any 1931 durant la República, després de nombrosos debats i atacs antifeministes.
Va ser en aquesta época que Nativitat Yarza va ser escollida el 14 de gener de 1943 com la primera Alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. Aquest esdeveniment va tenir lloc a Bellprat, un poble que actualment té uns escassos 50 habitants, de la comarca de l’Anoia.
El passat 30 d’octubre en aquest municipi es va celebrar la 1a Diada de Castelleres, com a homenatge a Nativitat Yarza.
Durant el matí, va tenir lloc la 3a edició del Mercanoia, un mercat de productes artesanals. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Moixiganguers d’Igualada van aixecar diversos castells formats només per les noies de cada grup i, a més, diverses autores de la zona van exposar les seves pintures i fotografies.
Al migdia es va fer una arrossada popular, que va seguir amb dues xerrades de l’escriptora Maribel Nogué i l’historiador i eurodiputat Oriol Junqueras on es va parlar de la història de la dona en diversos àmbits i, sobretot, en el polític.
Per què creieu que la dona va tardar tant a entrar en el món de la política i encara avui li està sent complicat? Creieu que aquesta diferència simplement és fruit de la cultura patriarcal de la qual provenim, o té a veure amb una manca d’habilitats del sexe femení pel lideratge polític?

Per tots aquells a qui els pugui interessar, us adjuntem l’enllaç de la Fundació Josep Irla amb la informació pertinent a la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2011.
http://www.irla.cat/becayarza2011/

 

Autora: Patricia Bobillo Rodríguez

Fotografia digital, exposada al Local Social de Bellprat el passat 30 d'octubre.

Qüestió de cognoms: un nou pas per la igualtat?

Fins a dia d'avui, la majoria de nosaltres no ens havíem qüestionat el fet que el cognom patern tingués prioritat davant el matern en les futures generacions. Això és fruit de la prevalença que des de sempre ha tingut l'home en front la dona en tots els sentits.
Fins i tot, a molts dels països europeus i de la resta del món, el cognom de la dona és eliminat un cop aquesta es casa; ella passa a adoptar el cognom del seu marit, de manera que les filles i els fills hereten un sol cognom, ja comú en els dos progenitors.

D'ençà que s'ha aprovat la nova llei del Registre Civil, això canviarà al nostre Estat. La família escollirà l'ordre en què vol que s'estableixin els cognoms dels seus fills i filles. En cas d'haver-hi indiferència al respecte o de no arribar a un acord, s'ordenaran alfabèticament.

Creieu que aquesta mesura és un pas més cap a la igualtat d'oportunitats o, pel contrari, creieu que d'aquesta manera només s'aconsegueix acabar amb una tradició típica de la nostra societat?
Algú de vosaltres pensa que és una mera forma de desviar l'atenció de la gent, actualment centrada en els problemes generats per la crisi econòmica?

Comencem!

Estem acabant l'any 2010 i estem convençuts i convençudes que formem part de la societat del progrés, plena de transformacions i en contínua evolució. Les persones portem tant interioritzats els nostres rols que no ens adonem que no distem tant de les formes de ser, fer i actuar de fa 60 anys, època en què les dones es quedaven a casa i els homes sortien a treballar. Esperem que amb aquest bloc puguem reflectir la realitat social de la dona i puguem donar un petit pas per avançar cap a la igualtat de gènere.

Desitgem que us agradi el nostre bloc!!!


Marta, Cristina i Nerea