Coincidint amb la setmana dels Drets dels Infants hem volgut fer una entrada que reflecteixi el sexisme existent en els dibuixos animats o pel·lícules infantils amb què convivim dia a dia.
Recordeu l’última pel·lícula o sèrie de dibuixos animats que vau veure? L’altre dia mirava una sèrie de dibuixos i després de tants anys asseguda davant el televisor vaig pensar: com és possible que mirem dibuixos amb uns rols tant arrelats i no ens adonem de res? Quan som infants aprenem per imitació i els dibuixos són un exemple a imitar en aquesta edat. Així, vaig començar a investigar i recordar pel·lícules de Disney i dibuixos d’anys enrere i quedaven definits clarament dos bàndols:
- Noies a la recerca del príncep blau, enamoradisses, dolces, amables, guapes, bondadoses, innocents, maternals, somiadores...
- Nois valents, forts, aventurers, líders, segurs de sí mateixos, bons...
Amb això volem fer veure que estem marcats per uns models a imitar al llarg de la nostra vida que només podem trencar quan arribem a una edat i nivell de maduresa determinat. Així, si un nen i una nena conviuen amb pel·lícules sexistes al llarg de la seva infància i el seu microsistema, mesosistema i exosistema també és sexista, el resultat final pot ser el d’una dona i un home que creuran i transmetran el patriarcat.
Quines pel·lícules infantils van marcar la vostra infància? Hi havia uns rols tradicionals tant marcats? Us agradaria o esteu d’acord en educar als vostres fills i filles segons aquests rols?
Aquí us deixem dues imatges que tracten amb un humor irònic què ens va ensenyar Disney.
 |
| Premeu aquest enllaç si no ho llegiu bé |
Me habéis tocado una fibra muy sensible para mí (anotación: hice el TR sobre Walt Disney y los valores que transmitía).
ResponEliminaCreo que sí, que las películas de dibujos transmiten unos estereotipos muy marcados con unos patrones que se suelen repetir: la chica indefensa y el chico apuesto dispuesto a protegerla.
Ahora bien, no sólo pasa eso en las películas de dibujos! Las películas denominadas por mí como "pastelosas", típicas de domingo por la tarde, se rigen más o menos por el mismo patrón. ¡Y las solemos ver ya más mayorcitos!
El hecho es que no creo que sea malo "crecer" con esas películas. Consiste en volverlas a ver más adelante y darse cuenta, como ha pasado a la autora y como me pasó a mí, que son sexistas y poco educativas en ese aspecto.
Si al volverlas a ver nos damos cuenta de que algo no funciona es que hemos seguido otros modelos y que, por tanto, no nos ha afectado tanto.
Yo crecí con películas Disney, y la educación que he recibido me ha llevado a pensar hoy en día que la mujer no está por debajo.
Estaría de acuerdo con que mis hijos creciesen con las mismas películas, transmiten otros valores positivos que también hay que aprender!
=)
Jo crec que en el cas específic de les pel·lícules Disney, el que es transmet és bona part de la moral americana, que també trobem al llarg de la història del cinema, o de moltes sèries televisives. Bonanza o pel·lícules diverses de l'oest llunyà en podrien ser bons exemples.
ResponEliminaSi algun dia em donés per tenir fills, procuraria transme-tre'ls una sèrie de valors que anéssin una miqueta més enllà dels diversos estereotips clàssics, més que res perquè la societat també ha anat avançant i cal que tots ens hi adaptem, sense oblidar d'on venim i que, com a mínim, la qualitat gràfica dels dibuixos disney, és molt superior a la de l'anime! jajaj però això ja és un altre tema! xd
Les pel·lícules que van marcar la meva infància van ser La Bella Dorment, la Ventafocs, la Rateta Presumida, Mari Pili i su biscuter... Els rols sí que eren molt marcats però llavors no se tenien en compte, era el que era, no hi havia sexisme ni feminisme ni res d'això; estàvem en una dictadura i ningú s'ho parava a pensar.
ResponEliminaNo estic d'acord amb les pel·lícules però quan els meus fills eren petits eren les que feien a la tele!
Rosa
Doncs les pelicules que van marcar mes la meva infancia van ser : DRAGON BALL GT ,, MAZINGUER Z,,
ResponEliminaOLIVER i BENJI..
A les 3 series tot eren nois menys a DRAGON BALL GT i MAZINGUER Z que hi habia 1 parell d dones
Doncs no magradaria que els meus fills creixessin amb aquets ambits sexistes
5 :S :S :S
És evident aquesta discriminació però tal com deia l'amiga Marta, aquesta és també patent a les típiques pelis norteamericanes.
ResponEliminaEvidentment m'agrada mirar-les (un diumenge a la tarda jajaj) però que les miri no vol dir que hi estigui d'acord amb els rols representats o que jo em comporti tal i com ho fan les princeses o les protagonistes de les pelis romàntiques. Suposo que està bé veure-ho per saber discernir el que és ficció del que és realitat. Al cap i a la fi els responsables del rol amb el que juguem a la sociteta som nosaltres mateixes.
Me encanta esta entrada porque habláis de un tema que hace tiempo que me ronda por la cabeza: los valores hemos aprendido a través de los dibujos animados que tanto nos gustaban de pequeños y pequeñas.
ResponEliminaQuim Monzó hizo un cuento titulado " la bella dorment" en el que de forma irónica quiere trasmitir que las mujeres no podemos quedarnos sumergidas en el papel de chicas que hemos de estar guapas y a su disposición para que lo hombres nos solucionen la vida.
Personalmente, no quiero que mis hijos/as crezcan sabiendo que los chicos tienen que ser principes azules para proteger a las madres de sus ideales hijos/as. Quiero que, sea niño o niña, sea valiente y fuerte a la vez que sepa ocuparse de la vida familiar, entre otros aspectos.
Seguir por este camino chicas porque creo que estáis tratando un tema del que es necesario que todos y todas hablemos.
Ángela.
L'art no es pot separar dels corrents de pensament dominants, forma part de la vida. L'obra de Walt Disney s'ha d'emmarcar dins el context cultural en què va ser creada. La seva grandesa és que, un cop divulgada, perdura més enllà de la seva època perquè s'hi reflecteixen voluntats universals. Quina noia no somia amb un noi "segur de si mateix" i quin noi no admira la bellesa femenina? Els rols estan molt marcats, efectivament, perquè es tracta d'un art aplicat, no pur, però l'estètica utilitzada és molt vàlida i es transmeten altres valors dels quals avui n'estem orfes. La Bella y la Bestia és la darrera pel·lícula de Disney que he vist i la caracterització dels personatges és molt bona.
ResponEliminaHola noies!
ResponEliminaPrimer de tot, felicitar-vos pel nou blog i donar-vos molts ànims per continuar amb la feina ben feta, com veig, esteu fent!
Sobre el que comenteu de les pel·lícules Disney crec que transmeten, com bé dieu, estereotips masclistes i que donen una imatge de la dona objecte molt evident, però la societat en gran mesura ens ha venut la mateixa moto i bé que hi continuem vivint. La dona que no s'arregla quan va a una cita important o a treballar és mal vista per la societat i no per això la gent es planteja no tenir fills en aquesta societat, no? Jo assumeixo que no vivim en un món perfecte i que el dia que hagi d'educar fills meus espero fer-ho sota uns ideals d'igualtat, però també li ensenyaré a ser realista i a lluitar pel que no és just, que, per desgràcia, encara hi ha moltes coses per les quals lluitar.
Jo sóc una fan de disney, vaig somiar amb la bella dorment, vaig fruir amb peter pan, vaig somrriure molt amb l'ànec donald... tinc una edat, i això de la sirenita... em va agafar tard.
ResponEliminaEl model de dona/princesa i home/valent no crec que hagi influenciat en res la meva educació. Si influencies tant potser tots parlariem com donalt o seriem avars com el tio gilito... Jo no crec que el divertiment influencii tan en la personalitat de la gent.
Veure una sèrie real o de dibuixos, no pot ser l'únic model a la vida, ni l'única influència a destacar. Gaudim de múltiples models, i crec que els familiars, escola-feina, amics són molt més importants.
Les pel.licules, contes, dibuixos que van marcar la meva infancia, van ser la Capuxeta vermella, la Ventafocs, la Rateta, però en aquell moment ningú es parava a pensar si eren o no sexistes.
ResponEliminaNo crec que sigui dolent creixer amb aquestes pelis, però em d pensar que el mon no és perfecte i cal ser realista. Estic d'acord en que hi han altres models a seguir i que son més importants.
Jo estic d'acord amb la Lydia.
ResponEliminaDisney ha fet molt mal... en ambdós sexes, que també hi ha moltes noies que esperen trobar prínceps Disney -__-
http://www.desdebellaterra.com/trotamundos/
totalment d'acord amb que els dibuixos són un model a seguir pels petits, pero és aquí on han d'actuar els pares i seleccionar el tipus de dibuixos que volen que veguin els seus fills i saber quins són els recomanats per la seva edat.
ResponEliminaEstà clar que la postura més còmoda és " enxufar" els nens davant la tele i despreocupar-se de tot, i és aquí on comencem a tenir els problemes de veritat.