dimecres, 10 de novembre del 2010

Sabíeu que...?

  
Castellers de Vilafranca

A Espanya, la dona va obtenir el seu dret a votar l’any 1931 durant la República, després de nombrosos debats i atacs antifeministes.
Va ser en aquesta época que Nativitat Yarza va ser escollida el 14 de gener de 1943 com la primera Alcaldessa de Catalunya i de tot l’Estat espanyol. Aquest esdeveniment va tenir lloc a Bellprat, un poble que actualment té uns escassos 50 habitants, de la comarca de l’Anoia.
El passat 30 d’octubre en aquest municipi es va celebrar la 1a Diada de Castelleres, com a homenatge a Nativitat Yarza.
Durant el matí, va tenir lloc la 3a edició del Mercanoia, un mercat de productes artesanals. Els Castellers de Vilafranca, la Colla Joves Xiquets de Valls i els Moixiganguers d’Igualada van aixecar diversos castells formats només per les noies de cada grup i, a més, diverses autores de la zona van exposar les seves pintures i fotografies.
Al migdia es va fer una arrossada popular, que va seguir amb dues xerrades de l’escriptora Maribel Nogué i l’historiador i eurodiputat Oriol Junqueras on es va parlar de la història de la dona en diversos àmbits i, sobretot, en el polític.
Per què creieu que la dona va tardar tant a entrar en el món de la política i encara avui li està sent complicat? Creieu que aquesta diferència simplement és fruit de la cultura patriarcal de la qual provenim, o té a veure amb una manca d’habilitats del sexe femení pel lideratge polític?

Per tots aquells a qui els pugui interessar, us adjuntem l’enllaç de la Fundació Josep Irla amb la informació pertinent a la Beca d’Estudis Feministes Nativitat Yarza 2011.
http://www.irla.cat/becayarza2011/

 
Fotografia digital, exposada al Local Social de Bellprat el passat 30 d'octubre.

9 comentaris:

  1. Responent a les teves preguntes:
    1. La dona va tardar taaaant a entrar en el món de la política (com en tants ambits de la vida social, economica, laboral etc) gracies a, o per culpa de l'esglesia catolica i apostolica; porten molts segles lluitant per la superioritat de l'home versus la dona (nomes cal mirar la jerarquia eclesiastica al llarg de l'historia) .

    Avui en dia, encara resulta complicat, pk un alt percentatge de la poblacio veu amb mals ulls k una dona tingui mes poder k ell... es lo k te estar en una nacio tercermundista on les tradicions "de antaño" encara prevalen x sobre del sentit comú.

    En algunes feines m'atreviria a dir ke un home pot ésser més productiu que una dona (segur k no moltes, pero és així), però no es el cas de la politica, on kualsevol inutil, sigui home o dona pot superar facilment a la colla d'ineptes que ens governen. Ara bé, tenint en compte la colla de garrulos que tenim com a votants a España, veig dificil k una dona sigui presidenta ara x ara...

    ResponElimina
  2. Si no hi va haver polítiques dones abans va ser perquè la dona sempre va estar relegada a les feines de la casa i poc més. De fet, mirant anuncis publicitaris de l'època la dona, quan surt, és en anuncis de cosmètics, de neteja, d'aspirines (perquè les dones no es maregin i estiguin sempre perfectes...) Està clar que han hagut de passar molts anys perquè les dones puguem ser reconegudes com a persones igualment capaces en tot que els homes.

    ResponElimina
  3. Sense cap mena de dubte les habilitats per a la política són les mateixes tant en homes com en dones. Per aconseguir un canvi més notable del que se suposa que s'ha aconseguit crec que s'ha d'intentar canviar la tradició i el pensament actual de la societat. Sé que és molt complicat, però considero que s'ha de començar des del principi, des de l'educació a nens i nenes perquè en un futur es pugui aconseguir.

    ResponElimina
  4. molt bona la foto, tot i que li falta el braç que simbolitza que la dona del seble XXI també treballa fora de casa ;)

    ResponElimina
  5. Jo crec que certament prové d'una cultura patriarcal i sobretot molt conservadora que a Espanya va perdurar fins ben entrat el segle XX, no nomé entre els homes sinó també entre les pròpies dones (com veiem per exemple a "La casa de Bernarda Alba"). De fet em sorprèn que el 1943, en el franquisme més dur, una dona fos escollida alcaldessa.

    Les mentalitats tarden algunes generacions en mudar completament.

    ResponElimina
  6. L'estatus de la dona a la societat canvia conforme les conseqüències de la revolució industrial s'implanten com una normalitat cultural. Aquí l'Església poc hi té a veure, és el canvi de cicle productiu el que alimenta un rol social de la dona diferent. Fins llavors la funció de la dona era bàsicament reproductora. La incorporació de la dona al treball requereix una formació diferent a la que havia tingut i els avenços mèdics fan minvar la mortalitat infantil. Per tant ja no caldrà tenir tants fills! Per què aquí arriben tard els canvis? Perquè la Revolució Industrial va fracassar a Espanya (no així a Catalunya!)i no serà fins a meitats de segle XX que hi haurà una progressiva transformació que anirà acompanyada dels canvis culturals de la dècada dels anys 60.

    ResponElimina
  7. La dona fins n fa mol temps enrere..no estaba aceptada igual k ara que pot votar etc...aixoo yoo crec que tan la dona com l'home te el mateix dret d'opinio..poden fe les mateixes feines etc..

    Jo crec que es culpa de la politica..que esta mol lligada am els homes "nse xQ la veritat" ii no ho trobo bee...

    5 :$ :$ :$

    ResponElimina
  8. el problema és que les lleis les fan els homes i aquests no volen compartir la parcela de poder que tenen.
    Tampoc estic gens d'acord amb la paritat: igual nombre d'homes que de dones. No senyor, cal que en cada càrrec hi hagi la persona més competent per desenvolupar-lo, independentment del sexe.
    Si això fos així, que s'espantin els homes: perque donada la diversitat de camps que ha de portar la dona moderna ( treballa a casa, porta els fills, marit, família i treballa a la feina a ple rendiment) estem fent un master en preparació... i accelerada!

    ResponElimina
  9. Hola!

    Responent una mica a les preguntes que plentegeu, des del meu punt de vista, penso que tot prové de l'estructura patriarcal a la que vivim. En l'àmbit públic, política, negocis, feines masculinitzades, actes que requereixin mostrar-se davant la societat, a la dona se li exigeix un nivell de rigurositat, se la observa i se la analitza per trobar el més mínim error. Com si hagués de ser perfecte i no tingués dret a equivocar-se perquè ha estat ella qui ha decidit sortir del rol que li havia estat imposat, i sortir a recuperar àmbits que fins ara eren dels homes. Crec que aquest fet és important a l'hora de valorar perquè a les dones ens costa més mostrar-nos a la societat, i com plantegeu vosaltres, la política. Aquest àmbit des de sempre ha estat dominat pels homes.

    ResponElimina