dimarts, 2 de novembre del 2010

Comencem!

Estem acabant l'any 2010 i estem convençuts i convençudes que formem part de la societat del progrés, plena de transformacions i en contínua evolució. Les persones portem tant interioritzats els nostres rols que no ens adonem que no distem tant de les formes de ser, fer i actuar de fa 60 anys, època en què les dones es quedaven a casa i els homes sortien a treballar. Esperem que amb aquest bloc puguem reflectir la realitat social de la dona i puguem donar un petit pas per avançar cap a la igualtat de gènere.

Desitgem que us agradi el nostre bloc!!!


Marta, Cristina i Nerea

13 comentaris:

  1. Doncs... es veritat! A casa meva qui fa les feines som jo i la meva mare... i el meu novio diu que està en el progres... però a casa seva també li fa tot la seva mare... Si algun dia ens arribem a casar, ja vec el que m'espera... i aixo no es progres!

    ResponElimina
  2. Benvingudes!

    M'agrada molt la idea del blog!
    Ja m'aniré passant!


    Cristina
    www.desdebellaterra.com/trotamundos

    ResponElimina
  3. Clarament... a la dona encara li falta donar un gran pas!

    ResponElimina
  4. Seguirem el blog! ;)
    Amb la intro només no es pot dir gaire, excepte que la societat espanyola encara arrossega una part de la mentalitat del franquisme i que crec que amb el temps les coses aniran canviant.

    Abel

    ResponElimina
  5. Em sembla una molt bona idea!

    Aviam si aquest blog mata una mica el masclisme que hem heretat desde fa tants anys i que no deixa de fer hombres a la nostra societat...!

    www.desdebellaterra.com/sobreseries

    ResponElimina
  6. El tema és bo i dóna per molt. Però no cal fer un gran pas; la dona ja fa temps que fa passets petits, però ferms, cosa important, i això fa que, a hores d´ara, estigui al nivell de l´home. Perquè, no ens enganyem, l´home es mou per instints, i la dona ho fa amb coneixement.
    Felicitats pel blog!!!!!
    Jordi

    ResponElimina
  7. Jo crec que l'arrel de tot això es en la mentalitat femenina, fins que una dona no pensi per ella mateixa d'aquesta manera no podem demanar a la resta que ho fassi.
    Pertant crec que el millor seria dur a terme campanyes de cocienciació cap aquestes dones que encara veuen la dona com l'esclava de la llar o inferior a la figura masculina, i també a aquelles que creuen que els seus martits "les ajuden", quan la feina s'hauria de repartir a parts iguals.
    En resum fins que la dona no tingui les coses ben BEN clares, la resta de societat no actuara diferent.
    I al veure com han evolucionat els drets de les dones, crec que no ens podem conformar amb tot el que hem aconseguit, no podem mirar enrrere i dir mira com estavem i mira com estem ara, i s'entirnos orgulloses i quedarnos de brassos plegats perquè ja hem avansat molt, sinó dir: mira com estarem en el futur! i seguir amb la lluita.

    Molt bo el blog Cris ;)
    Míriam

    ResponElimina
  8. Ara mateix l'objectiu de la dona no es la igualtat, la majoria estan obsessionades en que els homes són més o tenen més privilegis i volen conquerir el seu terreny.
    Quan en molts aspectes es afavorida a la dona com per exemple en els drets humans, en la cria dels fills.. no es demana pas la igualtat per els homes.
    La història marca l'actualitat i penso que hi ha diferents tasques que en cada sexe es desenvolupar millor, sempre des del respecte s'ha d'entendre totes les postures, però crec que sempre posa la dona de víctima com a falta de igualtat. Es una broma de mal gus en el segle XXI la dona es preucupi per ser com l'home en els problemes econòmics i socials al món.

    ResponElimina
  9. Sacralitzar el progrés sovint es confon amb la singularitat d'algunes transformacions. Correm el risc d'atribuir el grau superlatiu d'una millora de la vida perquè som nosaltres que en sortim beneficiats. La identitat occidental, tan identificada amb els avenços tècnics, perd part de la seva especificitat en el moment que èticament ens quedem estancats. Un exemple: mai com ara els vells han estat apartats del nucli familiar. De quin progrés parlem?

    ResponElimina
  10. M'agrada la idea del vostre blog i espero que sigui molt divers per enriquir millor els comentaris.

    Bona sort!

    ResponElimina
  11. La dona ja no és esclava de la casa o inferior al home, però si que és veritat que n'hi han que creuen que els seus marits les ajuden a fer les feines de la casa, quan la feina s'hauria de fer entre els dos a parts iguals.
    Hem de seguir amb la lluita!!!!!
    Felicitats pel blog a les tres!!!!

    ResponElimina
  12. Jo crec que el què diuen que la dona esta per sota de l'home, que no té el mateix sou que l'home..., ja no es cert, en l'actual societat no li veig cap desavantatge a la dona respecte l'home, és més, penso que en alguns àmbits tenen més preferències que els homes, com al parlament, pel que tinc entès, hi ha un nombre de places mínimes de dones, però, d'homes? Només és un exemple de que la societat a millorat molt i sinó s'ha arribat a la igualtat poc li falta.
    Molt bon blog, felicitats a les creadores

    ResponElimina