L’altre dia, parlant amb el meu amic Marc sobre el contingut, segons ell feminista, d’aquest blog em va fer reflexionar sobre certs aspectes de la vida quotidiana que reflecteixen una desigualtat d’oportunitats vers els homes.
Si bé no és el més freqüent, hem d’admetre que a vegades la discriminació de sexe es produeix a la inversa o que, per a resoldre una injustícia se’n cometen d’altres.
Si bé no és el més freqüent, hem d’admetre que a vegades la discriminació de sexe es produeix a la inversa o que, per a resoldre una injustícia se’n cometen d’altres.
La discriminació positiva es basa en establir polítiques que donen a un determinat grup social, ètnic o minoritari o que hagi suportat discriminacions a causa d’injustícies socials, un tracte preferencial, amb l’objectiu de millorar-ne la qualitat de vida.
La nostra societat ha adoptat aquest tipus de polítiques socials per pal·liar la desigualtat d’oportunitats entre homes i dones al món laboral.
Un exemple d’això seria la igualtat obligatòria en l’administració pública, en els consells d’administració o en les societats mercantils. També trobem discriminació positiva en temes culturals i socials com ara en la llei del cinema, que garanteix més subvencions per les directores que pels directors o en la majoria de divorcis en què, ja és acceptat que les dones es quedin amb la custòdia dels fills.
El meu amic, doncs, m’ha fet adonar que la discriminació positiva per molt positiu que tingui el nom no deixa de ser una forma de discriminació, i per tan injusta. Tant les feines, com els llocs de responsabilitat, com les subvencions, haurien de tenir com a destinatàries les persones més preparades, on persones fos independent de gènere.
El fi justifica els mitjans? Les dones, trobaríeu correcte que en un lloc de treball us escollissin perquè necessiten assolir un percentatge de dones, tot i sabent que hi ha homes més preparats?
Creieu que la dona té les mateixes capacitats que l’home i que, per tant, ella mateixa pot demostrar el seu potencial sense la necessitat de veure’s afavorida, en aquest aspecte, per polítiques d’igualtat? O pel contrari, penseu que si no fos per aquestes “imposicions” les dones mai arribaríem a ocupar un nombre de places equivalents o superiors a les dels homes en l’administració pública i en les empreses?
Crec que la igualtat entre sexes no s'aconsegueix obligant a les empreses a tenir un tant per cent de la seva plantilla constituit per dones, és més, així s'afavoreix a la discriminació envers els homes.
ResponEliminaSempre s'ha de valorar a una persona a l'hora d'optar a un lloc de treball pel rendiment i la qualitat que pot oferir treballant.
També cal dir que hi ha llocs de treball que normalment ocuparia un home (per les qualitats físiques), però el problema resideix en que hi ha dones que són capaces de fer aquesta feina i l'empresari ni les vols provar; aquí está la discriminació!
Una altra qüestió és que hi ha moltes dones que tenen en el cap molts esteriotips i en una carrera o una feina que abans feien els homes creuen que no són per amb elles. Aquesta és una mentalitat que s'ha de canviar.
Si vols, pots.
M'agrada molt molt aquest tema!
ResponEliminaA les llistes de candidats per les eleccions tant autonòmiques com municipals hi ha d'haver una equitat en nombre de dones i homes (3 homes i 2 dones o 3 dones i 2 homes : són llistes de cinc candidats). Realment trobo que és injust que, perquè és una imposició i s'ha de fer obligatòriament, s'hagin de deixar homes igual o més ben preparats que les dones simplement perquè hi ha d'haver la meitat de dones i homes. Qui ens diu a nosaltres que les dones són més capaces per aquell lloc que altres homes? Però clar, 4 homes ja no poden ser..
No obstant, això també pot passar al revés...qui ens diu que no hi ha 5 dones més ben preparades que la meitat d'homes que han de col·locar a la llista sí o sí...?
No sé, evidentment existeix aquesta discriminació positiva i en alguns llocs estic d'acord que es potencii una mica el paper de la dona, ja que des de sempre ha estat en desigualtat envers l'home, però sí que hi ha alguns aspectes que caldria revisar...!
M'agrada molt el blog! Tracteu punts de vista i temes molt interessants!
Quan ens referim a capacitats hauríem de distingir entre les físiques i les intel·lectuals. Tradicionalment el treball tenia un component físic important que corresponia més al món masculí que al femení. La tecnificació ha permès la incorporació de la dona al treball amb idèntiques capacitats intel·lectuals que les dels homes. I encara més amb la robotització! Tot i així s'ha d'admetre que cada època té les seves preferències i és evident que ara es veu amb bons ulls la discriminació positiva. Per a mi és un signe d'immaduresa que ha de deixar pas a fórmules políticament més reals. Llàstima que mentrestant es perdin energies pel camí.
ResponEliminaPotser no hi té gran cosa a veure, pèrò jo segueixo una sèrie que emitien fa uns quans anys "Dawson crece" on un dels protagonistes era homosexual. Després d'haver superat la por a sortir de l'armari i ser acceptat com un més arriba a la universitat i s'introdueix en una germandat on tots els components són el típic estereotip d'home viril, masculí, jugadors de fúbol, molt heterosexuals...i l'accepten sense cap problema tot i sabent que era homosexual. Tot va bé fins que ell descobreix que pel simple fet de tenir un homosexual dins de la germandad i que aquest sigui acceptat, aquesta obté un cert privilegi i punts. De la mateixa manera que el noi abandona la germandad al saber-ho, jo no m'agradaria acceptar una feina pel simple fet que han d'assolir un percentatge de dones.
ResponEliminaHola noies!
ResponEliminaEn primer lloc dir que trobo molt interessant el vostre i bloc i el que heu plantejat en aquesta entrada més encara. L'any passat ens van ensenyar que la discriminació positiva estava bé, però fins quin punt esta bé?
No crec (com a dona i com a persona) que pel simple fet de ser dona hagi de tenir més privilegis. Considero que el correcte és tractar-nos a tots per igual, aj que ha arribat un punt en que tant les dones com els homes hauriem d'estar en el mateix nivell i tenir i necessitar les mateixes condicions a l'hora d'optar a un lloc de treball.
I, evidentment, considero que la dona té les mateixes capacitats que l’home i per tant podem demostrar per nosaltres mateixes que servim per aquell lloc de treball de la mateixa manera que ells sense la necessitat de veure'ns afavorides per lleis d'igualtat.
I penso com la Núria, al dir que a mi tampoc m'agradaria saber que estic ocupant un lloc de treball pel simple fet d'assolir un percentatge.
Anna: tres-3-maries.blogspot.com
L'ideal seria que en cada feina s'agafés a la persona més preparada, independentment de si és home o dona. De vegades el sexe sí que influeix: hi ha feines que habitualment uns fan millor que les altres, i viceversa (els homes en general estan més preparats per feines físiques i les dones tenen més capacitat "multitarea").
ResponEliminaQuant a la discriminació en temes socials, trobo que és molt injusta pels homes. Si una dona acusa a un home de violència de gènere el detenen de seguida i ha de demostrar la seva innocència, com passa en casos de separacions i divorcis per aconseguir la custòdia dels fills.
Jo crec que l'acció positiva (millor que discriminació, al meu parer) és necessària, sobretot en IGUALTAT de CONDICIONS. Davant un lloc de treball en una empesa masculinitzada, per exemple, si es presenten un home i una dona, fóra bo que apliquessin mesures d'acció positiva en favor de la dona, per tal de corregir el desequilibri històric. Les desigualtats no es corregeixen amb el pas del temps, es corregeixen amb la intervenció directa. Si tenim en compte que fa tan sols 100 anys que les dones vam poder accedir a les universitats espanyoles sense necessitat d'un permís patern, fratern o marital (tot i que sense dret a excercir la professió), no és estrany veure que estem infrarepresentades en molts àmbits, com ara la universitat o alguns sectors exmpresarials. I només per corregir aquesta desigualtat i discriminació històrica que han patit i patim les dones, convé intervenir en favor d'elles. Em sembla que és un deute i una qüestió de justícia social. Crec que no és just que es parli de discriminació cap als homes si tenim en compte quina ha estat la nostra història, la Història de les Dones.
ResponEliminaPuc parlar de discriminació en primera persona com a discapacitat. El problema és de la societat. Estem a anys llum d'una societat igualitaria, tant pel que fa en condicions de sexe com en condicions fisiques, de religió, d'idiologia...Instintivament l'especie humana és discriminatoria per naturalesa.
ResponEliminaCrec que en aquet tems que estem ara, s'ha de obrir be els ulls ii jo opino que tant els homes,com les dones podem fer el mateix..feines per homes i feines per a dones crec que ja no tindria ni que pronunciar-se perque tots 2 tenim capacitats!
ResponElimina5 :$ :$ :$
A les dones no cal que les afavoreixin políticament ningú perquè són autosuficients.
ResponEliminaSí és cert això de la discriminació positiva ho trobo malament, perquè els llocs de treball s'han d'ocupar indistintament del sexe, no perquè s'hagi d'arribar a un % determinat.
Al meu lloc de treball tinc dones per sobre meu, i per experiència prèvia, funciona millor que amb homes.
Carlos
No me parece mal que exista esa descriminación positiva para las mujeres siempre que ayude a que en un futuro se contrate a mujeres y hombres sin importar el sexo, es decir, se haya hecho consciencia de que mujeres y hombres podemos trabajar por igual.
ResponEliminaSi para un puesto de trabajo aspiran un hombre y una mujer, y el hombre está más capacitado para realizar ese trabajo me parece obvio que sea él a quien eligan. El problema viene cuando ella está más capacitada pero por el simple hecho de ser mujer -y se puede quedar embarazada, es más propensa a encontrarse mal, tiene menos tiempo y todos esos blasblas ...- no la contraten .
Ángela .